UN DIPUTAT D'EIXOS QUÈ JA NO EN QUEDEN...
Potser la primera impressió pot resultar enganosa. Perquè el gest és generalment seriós amb certes dosis d'emprenyament. No arriba a l'altivesa, però marca distàncies. Tanmateix, és potser un dels parlamentaris amb més humor de la cambra -sense poder competir com és lógic amb Julio de España, sovint autoconvidat a duets amb qui ens ocupa- i en fa bon us a les seues intervencions.
Si realment Joan Ribó no hi és entre les 99 senyories que ens legislaran des de mig 2007, ceratment es trobarà a faltar. Perquè intervencions gloriosament humorístiques n'ha tingut unes quantes. Recorde amb especial goig quan va deixar un exemplar del Codi Etic del PP al president, o quan va sugerir omplir el seu escó guit durant el debat de la moció de censura... "amb un ós de pelutxe"!
Però a més de gràcies, Ribó ha parlat amb agudesa de temes ecologistes, de llengua, amb menys crispació de l'habitual -encara que el president haja contestat fent veure el contrari- d'aigua, de sanitat, de serveis públics... I certament no li recorde cap passada de frenada ni cap recurs fàcil a la demagògia. Mostrant una cara més madura del què es sól anomenar la "esquerra radical", que sense renunciar als seus punts de vista, ha sabut adaptar-se als temps sense caure als habituals paranys de la dreta que, no per habituals, resulten menys perillosos. O per a alguns/unes, més difícils d'evitar... I es que com dic, es trobarà a faltar.
Senyoria, ha estat un plaer.