XE NO PENSES QUE ES PIJOR...
Florejen a la xarxa amb la mateixa facilitat que blogs com este mateix on pontifiquem –per què negar-ho- a troche i moche. Són el fuet dels ideologitzats, personatges fàcilment reconeixibles per a ells i associen qualsevol tendència política assimètrica –ja siga confessada i si no adjudicada- amb la més gran falta de criteri però expressada de manera prou més cruda.
Qualsevol judici què es faça mostrant unes certes inquietuds polítiques és immediatament desqualificat des de la quartada del apolitisme. Es procedeix a presuposar a l’oponent una predisposició i una parcialitat impepinables. Tanmateix, no se n’adonen que això –eixa manera de jutjar els demés- suposa en si mateix un claríssim i important “corsé ideológico” que diuen ells.
Obviament no són –faltara més- tots els que alguna vegada puguen considerar que algú està faltant a l’objectivitat arrossegat per les seues tendències polítiques. Però aquells dels què estic parlant són fàcilment reconeixibles perquè l’ús de la carta “Yeee no politices!!” és omnipresent, immediat i avorrit.
Quant als arguments, tampoc res de l’altre mon i molt en línia amb la dreta mediàtica més coneguda –i no, no me referisc a EL MUNDO ni LA COPE!!- i “equidistant”, de la que si preguntes reneguen, però amb la qual coïncidixen sistemàticament. Sectarisme, afiliació i submissió als dictats de PRISA, pensament únic, tendència a dir “facha” a tothom –encara que no ho faça- que discrepe, són els pecats que atribuïxen als seus perseguits. Obsesió pels nacionalismes, absència total de crítica a qualsevol desficaci de governs de dretes, reflexes felins per a saltar sobre aquell que ho faça, això sí des del apolitisme estricte, arguments barroers com “si no perdieran el tiempo en esas tonterías”, o desconfiança en la clase política en general, solen ser els seus arguments.
Normalment dediquen més temps a desqualificar el que el seu oponent triat ha dit –o al que li adjudiquen encara què no ho diga- què als seus propis arguments. No en passen ni una, la qual cosa no els impedeix excessos verbals a les seues valoracions.
Els sol molestar molt ser acusats de antidemócrates, però la vàlua que semblen donar a esta, vistos els seus arguments –“la política lo estropea todo” tant de bo que hi haja algú pèr dir coses tan importants!- es mínim.
Si se’n trobareu cap, no pergueu el temps: Fugiu-ne!!! No paga la pena...
Xe, ne falten 55!!