EL PACTE
La reacció tan rabiosa del nostre consell sobre el pacte EU-BLOC materialitzat en l’esborrany d’acord programàtic “Compromís pel País Valencià”, lluny de llevar-li importància, ens espenta a mirar-ho amb més cura, punt per punt.
Al marge d’afinitats ideològiques, analitzem la viabilitat, oportunitat o defenibilitat dels punts.
Els punts 1 –sí, eixe que no s’ha llegit el nostre president- 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14 i 15 són difícilment atacables. Fins i tot diria que molts d’ells són assumibles per qualsevol partit. I en tot cas, en absolut sorprenents ni res que no s’haja plantejat ja mil vegades des d’un partit ben d’esquerres. En tot cas res que siga censurable sinó és des de la discrepància política i democràtica. Molts d’ells són, insistisc, “de llibre”.
I no vaig a encetar un discurs enumerador i pormenoritzat de “Es que algú se pot oposar a què...”. No cal.
El 2, posats a buscar-li les tres potes, té la dificultat què les condicions proposades per anar traguent del sac de “Xsst! Tú te quedes de moment en la moratòria” o, en valencià de Canal 9, les condicions per a frenar el impuls del plans urbanístics, són de difícil i complicadíssima comprobació i articulació. La intenció, però, sembla bona. I la teoria, perfecta. En tot cas, és palés que s’ha de fer imperiosament al menys el 80% del què suggerix este punt.
Quant al 4, res de roïn sinó és que el marc federal què s’aludix no existeix de moment. La casa pel sostre, que diuen? Una cosa aixina. D’açò a la imminència d’una reedició de la Guerra entre “federales y confederados” què ens han anunciat, hi ha un abisme que només es pot creuar amb altes quantitats de demagògia. Aixina que vajen guardant els soldadets de Comansi i el fort, senyor Camps. No vull passar per alt que C9 haja triat com un dels mils demonis dignes de destacar la terrible “Ecotaxa”. Imagine la escena a la redacció: “Possa-ho, què sona estrany i a català!” I a més és fàcil de recordar i repetir. Com eixes paraules que es diuen tots els dies com l’anunci de l’Apocalipsi encara que –i precisament perquè- no queda massa clar què volen dir... O potser han pensat que la paraula s'assembla a herrikotaberna... jo què sé!
El 9 resulta cridaner perquè insistix en el federalisme i la república –posats a dir, hauria d’anar davant del 4, no?- però no s’enganyem: resulta absolutament legítim defendre democràticament eixes idees i ningú, repetix, ningú ha de donar permís perquè allò se defenga. D’altra banda ignore què se’n pot fer al respecte des d’un govern autònom, sóna més a punt programàtic estatal. El reconeixement Europeu, bé... altres escomençàren sense preocuparse d’estes coses i ara no passa dia que no miren en què som “referència mundial capdavantera”. Tampoc no cal pixar tan lluny, pense jo.
Deixe, absolutament aposta, per el final el punt tres i el corolari.
El punt tres també hauria de figurar sencer en qualsevol programa. No, corregisc: ja no hauria de ser a cap programa puix hauria de ser a estes hores condició complida, i ja n’hi ha un fum de lleis que en garanteixen, crec, el 100% de l’expressat. Quina esnmena li haig de fer? Que honestament crec que cap partit polític ha d’anar demanant unitats o diferenciacions ni llançant tautologies –“el valencià és el valencià”- basades en la llengua. Al seu lloc, fiquem un suport, respecte i acatament institucional a l’Acadèmia. Si està tot escrit..! Des d’este punt de vista, la referència a la unitat de la llengua està de més. I no només perquè no es pot censurar als de sempre que fiquen les mans en una qüestió acadèmica, alhora que hom ho fa també; també per la més que previsible –a estes hores ja comprovada- utilització que en fa sempre la dreta per fer renàixer fantasmes de Païssos... Insistisc: no cal com a punt programàtic, està escrit per qui vullga llegir-ho.
Quant al corolari sembla massa evident per una mera qüestió de diferenciació ideológica, però no pinta res a un programa. Es una manera de tancar una porta que, qui sap, es pot obrir de tant en tant i implica negar-li cap capacitat de argumentació coherent al PP. I això es pot opinar puntualment, però no asumir-ho com a programa. Des-de quan s’articula un programa d’un partit sobre les bases d’un altre?

Ves per on, com ens arriba a influïr el tindre un president que renuncia a les normes més elementals de respecte democràtic, que només parla de l’oposició per tergiversar-ne els programes i que diu “batiburrillo” a tots menys ell. A força de contestar a la desqualificació tan grollera que ha fet del “Compromís pel País Valencià”, he acabat per escriure un rotllo farragós on bastava dir:

“Sembla un programa coherent per uns partits d’esquerres i amb component nacionalista. Té, és clar, certs punts utópics com cal esperar i, això sí, li sobra la reivindicació de la unitat de la llengua i la renúncia expresa a pactar amb el PP. La primera perquè és una questió ja coberta per àmbits acadèmics, la segona perquè té una component antidemocràtica i a més és massa previsible per fer-la expressa; i ambdues perquè són fàcil munició per l’adversari polític encara que qualsevol votant les done per suposades”.

Doncs ja està dit.

Jaume